estudi geotècnic a Calders

A Calders, el substrat dominant consta d’arenis, conglomerats i flysch, materials litològics que sovint proporcionen una capacitat portant adequada per a les edificacions, encara que poden presentar variabilitat en funció de la compactació local. També apareixen, en proporció menor, formacions calcàries i dolomítiques, així com nivells ocasionals d’argiles expansives blanques o graves i sorres compactes. La baixa permeabilitat d’aquests estrats afavoreix l’estabilitat general; tanmateix, les zones localitzades amb argiles toves s’han d’identificar acuradament i no s’han d’emprar com a assentament directe de fonamentació.

La sismicitat a Calders és molt reduïda, amb només 1 esdeveniment registrat cada 30 anys i una magnitud màxima de 1.8, unes condicions que no suposen una exigència especial en el disseny sísmic d’estructures. No existeixen processos càrstics significatius ni es detecta risc d’ expansivitat, ja que el substrat predominant no és argilós. Per tant, el principal condicionant en els estudis geotècnics per a aquest municipi rau a identificar la heterogeneïtat local del flysch i evitar recolzaments sobre possibles zones d’argila tova.